04 de maig 2009

Lluna nova

Sa darrera vegada que vàrem sortir brillava una esplèndida lluna plena. M’agrada adonar-me’n de que tot ha rodat per reunir-nos novament, ara en lluna nova.


No fa gaire mesos aquesta fase lunar em portava una desesperança descomunal. I divendres, esperonada per un delit de plaer assossegat, em vaig animar a exposar-me de nou a la mirada crua de la humanitat. Per sort, el vostres cors no jutgen les meves febleses. I, tot i que veuen que tinc un peu i mig al món dels perduts, han volgut intuir una dona que descalça pot. O potser això és el que elegeixo pensar. Tant s’hi val, si fa que em senti bé.


El que importa és que sou allà. Hi sou quan les mans d’altres a la meva cintura em fan tremolar de plaer. I sou allà també quan em giro, acollonida per no poder deixar-me anar. I m’acolliu amb les vostres mirades serenes, els vostres braços oberts i els vostres llavis, també oberts.


Un dia tornarà la rosa que ara s’amaga a florir. Llavors, amics, voldria que el plaer il·limitat de l'èxtasi ressoni també en els vostres sentits.

Mentres tant, gràcies per ser-hi com hi sou.



2 comentaris:

  1. I tant que pots! Però sense forçar, ja ho sabem. Poc a poc, un dels teus peus descalços darrere l'altre, arribarem no sé fins on, però segur que serà un viatge ple d'emocions i de pells que senten al límit. Companya, amiga, reina de les flors, som al teu costat.

    ResponSuprimeix
  2. Descaça, amb xiruques o sabates de plataforma, com tu vulguis... Ara, si decideixes anar amb un peu a la plataforma i l'altre descalç, avisa'ns perquè no has de caure...

    Ah!, i només vull recordar-te que aquest cap de setmana la lluna es posarà sabates de taló perquè la vegem ben plena una altra vegada... ;-)

    ResponSuprimeix